La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) davant dels fets succeïts aquest matí de l'11 de setembre al Fossar de les Moreres manifesta:
ERC del 1977 fins al 1989 fou encapçalada per Heribert Barrera com a secretari general. Aquesta època es va caratceritzar per l'absència de criteri ideològic i una constant submissió a CiU que va portar el partit republicà a perdre suport social fins quedar-se a les portes de l'exclusió parlamentària.
A partir de 1989 (9è Congrés de Lleida), ERC es declara independentista per absorbir la militància i el vagatge polític de la d'aleshores organització referent dels independentistes i socialistes: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que en aquell moment travessava una crisi interna.
El següent pas per desmantellar i absorbir l'MDT es va dur a terme els anys 1991 i 1992. És l'anomenada “Operació Garzón” que va acabar amb la detenció de cinquanta militants acusats de pertànyer a Terra Lliure. Amb la voluntat de donar una imatge de pacificació global i ocultar el conflicte polític davant la parada internacional que suposaven els Jocs Olípmics, dirigents d'ERC, com Josep-Lluís Carod-Rovira o Josep Bargalló -amb la supervisió de l'Estat espanyol- visitaren les presons per oferir als detinguts una excarcelació a canvi de l'ingrés al partit i la seva marxa de l'Esquerra Independentista.
Alguns dels miltants de l'Esquerra Independentista que varen acceptar el xantatge, traïnt els que havien estat els seus ideals polítics a canvi d'un càrrec dins un partit parlementari, encara són avui caps visibles d'ERC com Xavir Vendrell, Carme Porta o Agustí Cerdà.
Aquell mateix 1992, ERC es va vendre el seu silenci a “La Caixa”. L'entitat financera, presidida per Joan Antoni Samaranch, eixugà un deute del partit a canvi que aquest no fomentés cap tipus d'activitat que perjudiqués la imatge del Jocs ni ensenyés una visió de l'Estat diferent a l'oficial, promoguda pel poder polític i econòmic.
El resultat ha estat conduir el moviment independentita català cap a posicions de submissió i claudicació com l'Estatut del Principat de Catalunya, en la que ERC hi participa de bon grat, i que no és més que l'actualització de les condicions sota les quals Catalunya seguirà dins Espanya.
Les Joventuts d'ERC (JERC) juguen un paper tan clau com oportunista i confús dins el jovent català. La seva tasca és mostrar una façana prou atractiva per copsar l'atenció del jovent i transmetre uns lemes que no només són calcats als de l'Esquerra Independentista, sinó que contradiuen el propi partit. Parlen de socialisme quan el partit es considera socialdemòcrata i defensor de l'economia de mercat, critiquen el preu de l'habitatge i l'especulació quan fa més d'una dècada que ERC és dins el govern de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat un dels impulsors del Fòrum 2004, l'obra especulativa i privatitzadora més gran dels darrers temps a la ciutat de Barcelona.
Per tant, i recollint el popular lema “Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor”, aquest any per denunciar la instrumentalització que ERC i JERC fan del moviment independentista, quan en realitat negocien la permanència a Espanya, la CAJEI ha respost amb el lema “Al Fossar de les Moreres no hi parla cap traïdor”.
A primera hora del matí, una delegació de la CAJEI ha anat a informar les JERC que no se les permetria instal·lar la paradeta al Fossar, així com tampoc se les permetria fer els parlaments.
El matí ha transcorregut amb total normalitat fins que a dos quarts de dotze ERC i les seves joventuts han fet acte de presència al Fossar ignorant les explicacions rebudes prèviament. En aquell moment, un nombre indeterminat de persones ha anat a imperdir l'entrada i les JERC han respost amb empentes provocant, així, la confussió i una allau de persones que ha acabat amb, almenys, tres persones amb ferides lleus, la qual cosa lamentamem profundament. Per tant,
desde la CAJEI denunciem l'actitut provocativa de les JERC que ha provocat aquests tristos incidents i demanem que d'ara en endavant eviti aquest tipus de comportaments.
Per altra banda, desde la CAJEI, sense estatuts ni claudicacions a Espanya o França, continuarem lluitant per organitzar el jovent del nostre país en la lluita per la Independència i el Socialisme.
L'11 de setembre és de tothom menys dels botiflers.
Al Fossar de les Moreres no hi parla cap traïdor!
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI)
Barcelona, 11 de setembre de 2005