6. La interrogació
6.1. Norma general
La interrogació és el signe amb què es marquen les preguntes directes.
•Ha vingut la mare?
•Què t’ha semblat el dormitori nou?
•Em deixaràs aquell vestit tan elegant que duies dimarts?
•¿I li va explicar a la Lluïsa Forner aquella recepta de pastís de poma que em vas donar fa unes setmanes?
Cada pregunta només pot tenir un signe de tancament, i un d'obertura si convé.
6.2. Ús del signe d’obertura
En les interrogacions és preferible usar solament el signe de tancament, però
també es pot fer servir el signe d’obertura en oracions llargues —més d’una ratlla— en què la percepció tardana del signe final en dificulti la interpretació.
En frases interrogatives llargues que comencen amb un element interrogatiu (què, qui, quan, quant, on, per què), sovint el signe d’obertura és innecessari.
•Què n’opines, de les intervencions dels delegats de la UAB en la darrera trobada interuniversitària d’informàtics?
•Quant valen aquests arxivadors d’anelles i de tapes plastificades que teniu exposats a l’aparador?
Quan calgui usar el signe d’obertura d’interrogació, la primera lletra del mot següent només serà una majúscula si la pregunta va precedida d’un punt o és l’inici d’un paràgraf.
•¿Us semblaria raonable que un amic us demanés una xifra de diners important i que després, amb el pas dels anys, fes com qui no se’n recorda?
•Creus que ho acceptarà?, ¿et penses que arribarem a convèncer-lo que la seva actuació ha estat prou correcta i que així l’han valorada els seus col·legues?