
Iniciado por
Rafalet
Txus, molts ànims d'un paisà.
Entenc que ara s'et façi una muntanya pensar-ho, però és veritat el que t'han dit, que el temps ho cura tot... encara que no perdis l'esperança, i si creus que és el que tens que fer, i si l'estimes (que pel teu missatge, no ho dubto), lluita per ella. Perquè pot valdre la pena, encara que, com tots sabem, les dones siguin d'aquella manera tant peculiarment retorçada.
I si no, encara que ara sembli dolorós i difícil, i sempre depenent de la situació, sempre es pot conservar l'amistat amb la persona. Però ara, fes-li cas a ella i dona-li temps, però no perdis mai el contacte.
En fi, que no sé què més dir-te. Que ho sento molt, i t'envio una molt afectuosa i sincera abraçada, des de la part de ponent del poble.