Cita:
I els de Madrid, ja n'obeeixen, de Consells?
El Consell Consultiu va presentar fa dues setmanes el seu dictamen sobre l'encaix constitucional de la proposta de reforma de l'Estatut aprovat al Parlament a finals de juliol i, a la vista de les seves recomanacions, si aquestes s'acatessin, el text quedaria sensiblement rebaixat en temes com els drets històrics o el finançament. Tal com el seu nom revela, l'alt òrgan jurídic de la Generalitat té un caràcter consultiu i les seves consideracions no són, en cap cas, d'obligat compliment. A partir d'aquí la polèmica política ha estat servida. Mentre que el PSC, el PP i ICV pretenen que se n'acati el contingut en la seva totalitat, CiU i ERC s'aferren al caràcter consultiu per acceptar-ne només aspectes puntuals. El govern espanyol, bàsicament a través de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega i del ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, ha instat els partits a fer cas del document al peu de la lletra.
Però el que demanen els socialistes i el govern espanyol és el mateix que fan a Madrid? La resposta és que no. L'Estat espanyol, com la Generalitat de Catalunya, també té els seus òrgans consultius. En el que portem de legislatura l'executiu de Zapatero i el PSOE han obviat, quan els ha convingut, els dictàmens que els han arribat, i han situat com a valor suprem el joc de majories i minories a les Corts Generals, que han aprovat lleis amb informes en contra d'aquests òrgans.
Els dictàmens no vinculats, a l'Estat, corren a càrrec de dues institucions: la més rellevant -que equival al Consell Consultiu català- és el Consell d'Estat, que es pronuncia sobre els projectes de llei, emet dictàmens a petició del govern central o de les autonomies i està presidit pel catedràtic de dret constitucional i expresident del Tribunal Constitucional Francisco Rubio Llorente, proposat pel PSOE. També hi ha el Consell General del Poder Judicial, màxim òrgan de govern de la magistratura que, d'acord amb l'article 108 de la llei orgànica del poder judicial, emet dictàmens sobre lleis que afecten l'àmbit jurídic.
ELS PROJECTES ESTRELLA DE ZAPATERO
En aquesta legislatura els casos en els quals des de la Moncloa, els ministeris i el grup parlamentari socialista s'ha fet l'orni als dictàmens emesos són diversos i, curiosament, afecten les reformes més emblemàtiques del gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero. El Consell d'Estat va considerar fa uns mesos que la reforma del Codi Civil en matèria de matrimoni, que obria la porta a la celebració de bodes homosexuals, era adequada, però que calia canviar la terminologia perquè aquestes unions, si bé podien ser equiparades a les heterosexuals a tots els efectes legals no podien ser, en la seva opinió, dites matrimonis. El govern del PSOE va tirar pel dret i, sense autoesmenar-se, va donar-los el nom de matrimoni amb l'argument que el dictamen del Consell d'Estat no podia posar-se per damunt de la voluntat popular que representa el Congrés.
La trentena de membres del Consell d'Estat, entre ells José María Aznar en qualitat d'expresident del govern central, també van elevar recomanacions el juny de 2004 sobre la llei integral contra la violència de gènere. Tot i considerar el projecte, que va rebre un suport unànime dels grups al Congrés, constitucional, demanaven que s'hi esmentés la necessitat de protegir no només les dones maltractades, sinó també els seus fills, i advertien que una iniciativa legislativa tan important hauria estat mereixedora d'"una elaboració més assossegada".
Una de les lleis més emblemàtiques de la legisla-tura, la d'educació, també va rebre observacions quan va ser aprovada pel consell de ministres i abans de ser enviada a les Corts, on es tramitarà aquest curs. El Consell d'Estat va criticar que la reforma oblidés "valors essencials" com "la capacitat i el mèrit" de l'alumne, i apuntava que l'"obligació d'estudiar" no apareix en el compendi de deures i hauria de ser el primer. Contravenint frontalment les tesis del PSOE, l'alta institució acabava considerant que potser no calia una nova llei i que segurament hauria estat més adequat "mantenir en vigor, amb retocs, la llei orgànica de qualitat de l'educació (LOCE)". El govern del PSOE va encomanar al Consell d'Estat un estudi per a la reforma constitucional pretesa per Zapatero i limitada a quatre punts: la igualtat home-dona en la successió a la Corona, la reforma del Senat, la denominació de les autonomies i l'adaptació del text a la normativa de la UE.
L'article 2 de la Constitució
El dictamen és a punt de veure la llum, però Zapatero i el PSOE ja han deixat clar que la reforma arribarà fins on ells creguin "oportú" i, en tot cas, no anirà en la línia de l'opinió de Rubio Llorente, a favor de tocar l'aticle 2 -que no dóna cabuda dins l'Estat a una altra nació que l'espanyola-. No obstant això, durant la legislatura, qui més dictàmens desatesos ha emès ha estat el CGPJ. Dominat fins l'any vinent per una majoria conservadora, el màxim òrgan de govern dels jutges ha posat, sense èxit, entrebancs a projectes de llei quan l'hi han demanat, i encara que no ho hagin fet. Els matrimonis gais, l'agilització del divorci, la llei contra la violència de gènere o la modificació de la LOPJ per canviar el mètode d'elecció dels jutges "atemptant a la seva independència", han estat els cavalls de batalla que el govern del PSOE, en contra del que pretén que facin ara els partits catalans amb el Consultiu, ha desatès per una "qüestió política".
Els socialistes i el govern espanyol exigeixen acatar el dictamen del Consultiu però desatenen els que els fan el Consell d'Estat i el CGPJ
Ferran Casas
En pocas palabras, que lo que exigen en Cataluña de hacer caso al 'Consell Consultiu' a "toda costa" , no se lo 'autoexigen' en Madrid cuando a sido al 'Consejo de Estado' .