He visionat el DVD d'Avalon editat per l'FNAC. Imatge visionable, però millorable.



Sobre el rigor de Bresson, es detecta de seguida que un comença a veure films seus. No són, sovint, visionats fàcils, segurament no per a tots els públics, però encara que resultin una mica àrids visualment, en la seva mateixa austeritat rau probablement el més interessant. Val la pena comparar-lo amb el de Dreyer, tenint en compte els retrets que li fa Bresson. Dues maneres diferents d'enfocar un mateix fet històric. Com he dit, jo em quedo amb Dreyer, però entenc i valoro la coherència del plantejament de Bresson.