Ara m'apateix fer-la amb castellà. No, no, és broma. Com diu el company de revisions Mad, es inevitable fer la comparació amb la peli d'en Dreyer, comentada y disfrutada també per aquí en el fòrum. Crec que en Bresson era un torracollns com jo, que li agradava portat la contrària per defecte, ja que visualitzo la situació veient en Bresson dient en català "faré tot ho contrari que en Dreyer emprant el mateix material"; perquè són dos pelis totalment diferents, dos estils tan diferents, un busca emocionar i l'altre documentar. Jo també em decantaré per l'emoció, que hi farem, pero no s'ha de menysprear aquest migmetratge, que tampoc enganyaré a ningú amb paraules buides per explicar la primera part del film, que m'han avorrit un xic, ja sigui pel poc joc que dona el tira i afluixa dels jutges i la ja sentenciada anticipadamente de la Juana d'Arc, amb uns recursos cinematogràfics de lo més contemplatius, que em fan badallar una mica i m'evoca a la aburridota ópera prima d'en Bresson, on penso "merda, tornem al punt de partida".

El film va in crescendo, quan saps el desenllaç el factor sorpresa queda en mans de l'habilitat cinematogràfica, inclús amb el distanciament i la fredó que plasma en Bresson, l'amateurisme actoral ajuda a cultivar aquest ambient fresquet i poc emotiu, que en la bona de la Juana no queda del tot malament, mantenint la uniformitat de manera constant fins hi tot en el moment de la fugata, on ho més emocional són un par de tossetes causades pel fum, pero potser si que queda coix en els altres actors, sobretot els jutges i el parell de guàrdies que parlen en anglès.

La part final, és per mi, sense dubte ho millor del film, aquest enfoc de peus nus, que a ulls d'un altre, seria producte de fetixisme, pero Bresson acosegueix emocionar, potser sense voler, no ho sé, pero la originalitat de filmar el trànsit fins a la foguera de St.Joan, ja sigui per falta de pressupost o per intencions artístiques, però el resultat és tremendu, llàstima del moment de la traveta, em sobra, ja que la veu en off del públic es horrible, més que res, perquè no es acompanyat a nivell visual i queda tot a mitges. Ja a la foguera, la Juana pateix una doble i exagerada fixació, amb cadenes y amb cordes, està clar que no hi ha sortida.

En resum, més que un film completista d'en Bresson, disfrutable a partir de la segona meitat del film, i vista per cert, d'un artxiu que pul.lula per aquí i per allí, amb subtítuls amb castellà, qualitat de imatge, com dirian el suissos, so la la. La pròxima, edició en BLuray de la Criterion número 297, espero que acompanyi a la qualitat del film