Sí, a mi m'ha sorprès perquè sembla que sigui una d'aquelles obres de teatre televisat d'abans, en què es volia aparentar que hi havia molta gent i en realitat no hi havia ningú, era un so prèviament gravat (a més, en aquest cas de mala qualitat). Fa poc vaig estar revisant la sèrie britànica I, Claudius (magistral) i s'hi utilitzava un recurs de so similar, però en aquesta sèrie no es dissimulava un cert caràcter teatral, ni en els decorats ni en les interpretacions, cosa que se suposa que és completament oposat als rígids principis del cinematògraf de Bresson. No sé què en diria ell, si ho justificaria d'alguna manera.