El que passa és que això que dius no em val per a l'ús de la veu en off de la plebs: sona a enllaunat i no veig que això tinguicap justificació estètica ni tingui sentit com a concessió.
Una altra cosa és la bellesa de l'actriu. Aquí tinc la impressió que el respecte idealitzat a la figura de la santa pesa més que qualsevol altra consideració. La noia elegida era una universitària elegant i estilitzada, no una pagesa. No em molesta l'elecció, però prefereixo la versió de Dreyer encarnada per la Falconetti, que sí era una actriu professional, tot i que de teatre.