Començo amb l'edició en BD de A Contracorriente, m'ha semblat que té una molt bona qualitat d'imatge, amb la ja famosa coletilla de marketing "Máster restaurado en 4K nuevo transfer digital en alta definició". Jo no entenc gaire d'això, però perquè fomentas ho del 4K per després fer un Blu-ray, per tenir un preu més competitiu potser? per ser un format, el 4K, amb poc mercat?. No sé, suposo que com que sí tinc 4K, soc de l'opinió, ostres fes un 4K si tens l'oportunitat. Però bueno anem al gra....

Trovo que la introducció és meravellosa, amb el muntatge "pickopetià" amb els primers plans dels ulls amb combinació amb les trampes pels animalons. Vec que en Bresson no fa pressoners en el tema dels animals, com bé diu en Mad, detallant l'agonia dels conills en tot moment en la seqüència posterior de caça, evitant el fora de pla o una petita el.lipsis humanitària .

Per mi el punt fort del film és l'excel.lent combinació, en tots els aspectes, de la Mouchette, ja sigui l'expressió facial, despres una tristesa permanent que fa mal, el llenguatge no verbal d'ella també ajuda, combinant amb un aspecte físic de deixadesa, potser ajuda el factor pobresa també, amb aquells extranys monyos aguantats per uns fils icònics, tota ella, la Mouchette ho será, per lo menys tinc aquesta sensació que ho remataré en la conclusió.



Quan el film oscil.la entre els personatges secudaris, deixant una mica de banda, a la Mouchette, per una mica d'interés, ja que ella és el film. Unes simples escenes aparentment de transició com es la dels cotxes de xoc, Mouchette transforma els impactes rebuts i donats, amb l'ajuda d'en Bresson, amb una escena sencilla pero emocionalment potent sense emprar cap paraula.

També hi han moltes escenes impactants, em quedo amb dos, la primera en l'escola amb la cançó, on la professora posa el cap de la Mouchette a dos centímetres del piano per trovar l'afinació correcta, i la desesperació d'aquesta quan no arriba al to adequat. L'altre, és clar, no podia fallar, el final, amb un suicidi digne d'admirar, per originalitat i per la manera d'exposar-ho, tres intents de croqueta per anar a parar al riu o al llac, d'aquí entenem que no sap nadar, i que els intents de croquetes és per agafar un bon mareig, clar si s'analitza la realitat de l'acció, se'ns fa molt difícil de creure aquest fet, la fi no justifica les maneras, però Bresson las fa belles, i l'espectador, en aquest cas servidor, accepte l'escena.

En resum, per mi és un film icònic, d'aquí 6-7 anys quan recordi MOUCHETTE, potser l'argument i molt detalls se m'hauran esfumat, i requerirà un nou visionat, però l'imatge de la Mouchette, es una cosa que et queda grabada per sempre. Això sí, el film, està, per mi, un o dos esglaons per darrera de les dos obres top d'en Bresson, que ja sabem de quines parlo oi?