AL final del visionat, m'enracordo d'una xarleta que varem tenir a Sitges amb el mestre Alcaudón, en que deia que una peli t'ha d'entretenir, tenim en compte la subjectivitat de cadascú pel que fa a l'entreteniment, Bresson et pot entretenir, però, desgraciadament, no en aquest film, el qual, per a mi, ha sigut bastant decebedor. Com vaig dir en el cicle de Visconti, si no dominas un gènere, deixa'l en pau, un film de la troupe de l'Artur sense una mínima épica, es difícil de digerir, a més a més els formalismes Bressonians no ajuden gens per endollarte, com diu el Mad, en plan tallant cossos. A part de les escenes d'acció, la del torneig, potser és la millor, però descarte de les altres, tampoc m'acaba d'endollar, les escenes de diàleg de face to face, són un cúmul de sorollets d'armuadura molt molest i unes caminates d'aquí cap allà. Per coses positives, no trovo gairebé res que destaqui, vinc contaminat de la raresa i de l'aburriment del producte. Sense dubtes ho pitjor per ara d'en Bresson. Espero que no tingui un film de Dunkerque