Ese mismo padre se queja de que en una escuela de Sitges a su hija le hablen de poetas nacidos en la región y no le enseñen quién fue Miguel de Cervantes.
Yo es que, lo siento, pero no me lo creo.
Versión para imprimir
Ese mismo padre se queja de que en una escuela de Sitges a su hija le hablen de poetas nacidos en la región y no le enseñen quién fue Miguel de Cervantes.
Yo es que, lo siento, pero no me lo creo.
Ya te lo hemos dicho 1000 veces, ejemplos como el que estás poniendo pero al revés los hay muchos más, pero claro, esos te importan un comino.Cita:
Iniciado por Merlin
Y además, como bien dice Hidroboy, el bilingüismo no significa o uno o el otro, significa el uno Y el otro, así que si quieres vivir en Catalunya debes saber ambos idiomas, y si no te gusta pues te buscas otro sitio, es así de simple.
Y lo de la niña esa canaria, sí, mucho reclamar los derechos de una criatura a costa de recortar los mismos derechos de otras 30, pero claro, eso hay unos cuantos que ni lo ven ni lo quieren ver.
Es que es tan absurdo como si ahora por una sola persona del resto de España que llega a Barcelona y se pone a ver el Telenotícies de la TV3, estos lo tuvieran que pasar a emitir en castellano para así respetar el derecho a dicha persona a entender el programa, de locos...
Si de verdad eres catalán y resides en Catalunya, lo que comentas es radicalmente falso.Cita:
Iniciado por xagasi
No entro a valorar lo del entrevistado canario, por que es ridículo. Algunos os aferráis a él como un clavo ardiendo cuando ese ciudadano no es representativo de nada
El problema no son las personas, son las normas reguladoras que no fomentan el bilinguismo, más bien al contrario: se sanciona si no está en catalán, pero no se hace si no está en castellano. Negarlo es de necios.
Como decías, te ciega algo, pero no es precisamente la noche.
Saludos.
Eso díselo a los de El Mundo.Cita:
Algunos os aferráis a él como un clavo ardiendo cuando ese ciudadano no es representativo de nada
Eso va por todos.... sino, es seguir aferrándose a un clavo.Cita:
Iniciado por Hidroboy
Saludos.
Pues esperate a mañana a que loJaume me eche un cable y te cuente esas normas reguladoras del castellano que tú dices que no existen, él las conoce mucho mejor que yo y ya las mencionó en su día, y que por ello nos estás llamando necios, a parte de en mi casio ciego, confundido y no sé qué más...Cita:
Iniciado por krell4u
Eso sí, espero que luego sepas rectificar y pedir disculpas.
A ver quién resultará ser el ciego aquí...
Saludos.
La única lengua que está en peligro permanente en Catalunya es el catalán, ya me gustaría ver algo en el sentido contrario que es el verdaderamente preocupante.
Un reportaje como éste, falso y manipulador, niega el derecho a la diferencia de Catalunya -apoyándose en casos concretos- y la propia existencia de la lengua catalana, haciéndola pasar como algo "malo", o lo que es lo mismo no se puede ser español y hablar catalán ¿Quien es el separatista aquí?...
De verguenza ajena, pero muy en la linea de derecha rancia de los últimos años
Pues mira, va a ser que el necio es otro. Aunque puede que solo sea un tema de ignorancia.Cita:
Iniciado por krell4u
Te relaciono leyes, disposiciones, normativas y decretos de la legislación española que regulan el uso del castellano. La relación está en catalan, pero como teneis la referencia de la ley podeis obtener el texto en castellano, donde de paso podeis consultar las correspondientes sanciones por su incumplimiento.
Hala, ahi van...
Lo he dejado en 1996. En total son unas 150 leyes.Cita:
· Constitució espanyola (27 desembre de 1978) obliga el coneixement del castellà
· Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.
· RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l'etiquetatge en espanyol.
· RD 334/82, que regula l'ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
· RD 1915/84 sobre reglamentació d'escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l'etiquetatge en llengua espanyola oficial de l'Estat.
· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administrtació de l'Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d'aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s'han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
· RD 1348/85 sobre el reglament d'ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
· OM 19 d'agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
· OM de 15 d'octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l'etiquetatge del decret 2058/82
· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
· OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga "al menos" la llengua espanyola.
· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
· OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes.
· OM de 29 d'octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l'etiquetatge en castellà.
· OM de 29 d'octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin "almenys en castellà".
· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català.
· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l'oli de pinyola refinat, obliga l'etiquetatge en castellà.
· RD928/1987 relatiu a l'etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui "almenys en castellà".
· Decret 1496/87 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d'aparells d'ús domèstic. Obliga que "al menos en castellano".
· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d'objectes elaborats amb metalls preciosos.
· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d'antiguitat pel coneixement del català.
· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l'ús de la llengua espanyola oficial de l'Estat.
· RD 472/1988 sobre generació d'areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l'etiquetat.
· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola".
· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l'estat als recipients.
· RD 1122/88 que aprova la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
· RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l'etiquetatge en castellà.
· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l'etiquetatge.
· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l'orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l'etiquetatge sigui en castellà.
· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d'etiquetar-ho en castellà.
· RD 1468/88 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga "al menos la lengua española oficial del estado"
· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
· OM d'11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l'etiquetatge informatiu en castellà.
· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d'Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l'aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d'imprimir, i coles. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l'etiquetat.
· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l'etiquetatge.
· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
· OM 15 de febrer de 1990, sobre l'etiquetatge d'articles de marroquineria, i viatge.
· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l'etiquetatge informatiu dels guants.
· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
· RD 472/1990 de 6 d'abril que regula els disolvents d'extracció utilitzats en l'elaboraciuó dels productes alimentaris.
· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
· Llei 7/1991 que crea l'Instituto Cervantes., amb objectius només per l'"espanyol".
· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
· OM 3 d'abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L'etiquetatge obligatori almenys en castellà.
· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L'etiqueta i l'envàs hauran d'estar redactats almenys en llengua castellana.
· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
· OM del 8 d'abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
· RD 1164/1991 sobre comerç d'aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l'etiquetatge en castellà.
· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s'obliga almenys la llengua castellana.
· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l'etiquetatge.
· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l'etiquetatge.
· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin "almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat".
· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d'envasar-les en castellà.
· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l'Estat.
· RD 510/1992 que regula l'etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d'etiquetatr-ho en castellà.
· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d'etiquetat en castellà.
· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d'utilitzar almenys el castellà.
· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l'Administració de l'Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s'hi adrecin.
· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d'aptitud per a l'accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l'etiquetat.
· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d'ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l'Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: "al menos en la lengua española oficial del Estado".
· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d'altres determinats productes d'origen animal. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 2236/1993 que regula l'etiquetat i el prospecte dels medicaments d'ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
· RD 124/1994 que regula l'equitatge i la informació referent al consum d'energia i altres recursos dels aparells d'ús domèstic. Imposa el castellà.
· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d'enzims, microorganismes i els seus preparats en l'alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
· RD 1185/1994 sobre l'etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l'etiquetatge i als certificats sanitaris.
· OM 10 d'octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d'ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d'aerosols. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
· Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d'estar en castellà.
· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l'etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
· RD 1718/1995 de 27 d'octubre sobre l'etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
Aquí creo que nos encontramos con dos puntos de vista:
a) el de los catalanes y residentes, que parecen tener las cosas más o menos claras y no tienen inconveniente en el bilingüismo.
b) los del resto de España que parecen tener algún tipo de "temor" a la barrera idiomática para ir a Cataluña o plantearse residir allí y que entienden que no son iguales ellos como forasteros residentes en Barcelona y en Cádiz. Y algo de cierto, jurídicamente, sí puede haber.... no lo neguemos.
Lo segundo da lugar a tener que cambiar algo que afecte a lo primero?
Probablemente no, pero si la percepción es la que es (que insisto, no lo se, hablo de oídas) pues a lo mejor es que ha fallado algo, no es para tomárselo como una ofensa o para atacar de españolismo a nadie.... salvo que nos vaya la bronca, o nos interese políticamente.
Es como cuando vas a algún país de idioma desconocido y los locales tienen la deferencia de ofrecerte la carta en inglés (u otro idioma) además de en el suyo propio. Como dice Merlín: si todo estuviera en bilingüe por el artículo 33 (como en Suiza, que no tiene 2 sino 4 idiomas oficiales)....
Pero he aquí que el problema es que hay connotaciones POLITICAS. El uso / no uso del castellano está politizado...
Ja!Cita:
Iniciado por Kores
He estado en Ginebra no hace mucho, una semana, iba con dos compañeros italianos (el italiano es uno de los idiomas oficiales) y macho, o hablas frances, o estas jodido. Y te puedo asegurar que los esfuerzos que hacen para entenderte son los minimos. Así que no idealicemos sobre lo que esta igual o peor.
Lo que no entiendo es que todo el mundo habla de oidas, yo te puedo asegurar que en Catalunya no tenemos ningún problema con el idioma. El problema lo tienen fuera. Si me voy a vivir a Madrid, ni me plantearé que mis hijos estudien en Catalan. Es como pedir que quiten el mar, por que en mi pueblo de origen no hay.
Ah! y yo y toda mi familia hablamos castellano casi en exclusividad.
Veo, amigo loJaume, que no entiendes ni la mitad de lo que intento decir, o como mínimos, intentas enredar al personal.Cita:
Iniciado por loJaume
Toda esa retalía de leyes y normas reguladoras, a lo hora de la verdad NO SE APLICAN.
Te pongo un ejemplo clarito: La ley obliga a etiquetar como mínimo en Castellano... pero la Generalitat solo sanciona si no está en catalán. ¿Me lo explique?
Si veo un producto etiquetado solo en catalán, la Generalitat se inmiscuye. Si ese producto está solo en Castellano, sanciona.
No voy a discutir más sobre el tema del "hay más normas que regulan el castellano que el catalán". La realidad es otra por mucho que te duela reconocerlo.
El problema siguen siendo las normas reguladoras y su aplicación a conveniencia, en este caso, de los políticos... y sus seguidores.
Por cierto, sigue buscando normas y ves posteándolas, que eso no va a cambiar la realidad.
Por si no lo he dicho, el reportaje de Telemadrid me parece asquerosamente tendencioso.
Saludos.
Cualquier papel oficial para cualquier gestión en Suiza está disponible en TODOS los idiomas oficiales, si no impreso directamente en todos ellos. Que como primera opción te los den en francés en Ginebra, en alemán en Zurich o en italiano en Lugano.... no tiene nada que ver.Cita:
Iniciado por run-run
Es que en Suiza depende de cada zona tienes unos derechos y obligaciones en cuanto al idioma distintos. No es lo mismo estar en Lausanne que en Zurich.
Lo mismo sucede en Bélgica, con Charleroi y Amberes.
Y lo mismo sucede en España, con Madrid y Barcelona.
El problema es que algunos llegan a Barcelona pensando que están en Madrid, y que el catalán es algo que nos hemos inventado para hablar entre nosotros cuando están ellos delante y tocar los cojones.
:lol :lol :lol :lol :lolCita:
algunos llegan a Barcelona pensando que están en Madrid, y que el catalán es algo que nos hemos inventado para hablar entre nosotros cuando están ellos delante y tocar los cojones.
Yo creo que el problema es ese, principalmente. Que la gente habla de oídas.Cita:
Probablemente no, pero si la percepción es la que es (que insisto, no lo se, hablo de oídas)
Si todos los que hacen el reportaje se desmarcaran del paraguas (que ahora está de moda la expresión) de TeleMadrid, y todos los que tienen dudas acerca del bilingüismo, pasaran un tiempo en Cataluña o en Barcelona, verían que no hay ningún problema. Solo los que buscan problemas los encuentran, más allá de topar con algún engendro tocapelotas que hay en todo lugar, y que incluso toparía conmigo, castellanoparlante. Aún así, jamás nadie me ha dicho nada sobre el castellano, y no he tenido ningún problema en circulos de gente que hablaba en catalán.
Con lo cual, algunos pueden opinar que el problema lo tienen las instituciones aquí o los representantes políticos. Yo creo que en parte también instituciones y representantes políticos de fuera de Cataluña están muy interesados en crear de la nada este problema.
Ahí, ahí! ...de oidas!Cita:
Iniciado por Kores
L)
Quizá que antes nos deberíamos preguntar si tal percepción corresponde a la realidad o solo es "de oidas".
La realidad es que, desde Cataluña, asistimos atónitos al ruido que montan algunos desde fuera. La otra realidad es que prácticamente la mitad de catalanes tiene un origen castellanohablante, y si hubiera un problema idiomático o de convivencia esa realidad apareceria de una forma o de otra. Pese al ruido que meten desde fuera, prácticamente todos los catalanes estamos de acuerdo en que tal problema no existe.
Yo llevo a mis hijos a un colegio de barrio, donde la mayoria son castellanohablantes. Nunca he oido a nadie quejarse porque sus crios reciben la enseñanza en catalán. Es más, llegan a molestarse cuando "desde fuera" alguien les quiere hacer ver sus derechos lingüísticos. Seguramente porque entienden mucho mejor que aparte de derechos, tenemos obligaciones, y entre ellas, está la de aprender y utilizar LAS DOS lenguas oficiales de Cataluña.
Curiosa la conclusión del documental de Telemadrid: "Hablar catalan O hablar español". Quereis mejor prueba de exclusión? Es que el bilingüismo es elegir solo una de ellas de forma exclusiva?
Ah, me olvidaba la respuesta de krell4u. Muy buena.
:lol :lol :lolCita:
Toda esa retalía de leyes y normas reguladoras, a lo hora de la verdad NO SE APLICAN.
A ver, hal favor de iluminarme.... :cafeCita:
Iniciado por xagasi
No se aplican amigo loJaume.Cita:
Iniciado por loJaume
Te recomiendo que ejerzas un poquito de vida "real" más que la "virtual".
Saludos.
JayloCita:
Iniciado por loJaume
Es de oídas en lo que a educación se refiere, especialmente cuando hablamos de no-catalanes que se van allí por trabajo.
Yo con mi contacto directo con cataluña y los catalanes no he tenido nunca motivo de queja. Siempre me he entendido con todo el mundo en castellano :juas
El problema es que algunos llegamos a Barcelona en la seguridad de que estamos en España, no en Madrid y hablamos español y en la gran mayoría de los casos te contestan en español, salvo esos "tocacojones" como tu les llamas que hablan en eso que se han inventado , como todos los idiomas o dialectos en el mundo para ejercer de "tocacojones".Cita:
El problema es que algunos llegan a Barcelona pensando que están en Madrid, y que el catalán es algo que nos hemos inventado para hablar entre nosotros cuando están ellos delante y tocar los cojones.
Pero allá elos, en Cataluña y hablando Catalán hay mucha buena gente... y mala, pero eso no quita para que estando en España, que es el país donde muchos de nosotros pagamos nuestros impuestos, unas instituciones, tremendamente politizadas, no me permitan enterarme de lo que leo y tengo obligación de cumplimentar por que sólo son unos "tocacojones".
Agur
Hidroboy, no te rías que me ha pasado a mí mismo en 1ª persona.Cita:
Iniciado por Hidroboy
He trabajado fuera de España varias veces con muchos españoles de todos los rincones, y más de 1 y de 2 se pensaban que cuando yo hablaba en catalán con algún otro compañero de Barcelona lo hacíamos para que él no se enterara de algo.
U otros que les digo que yo cuando estoy sólo pienso en catalán y se creen que les estoy tomando el pelo.
Lleva a tus críos y matricúlalos en una escuela de Lausana o en otra de Zurich, a ver en que idiomas les dan las clases.Cita:
Iniciado por Kores
Intenta que se las den en italiano en ambas ciudadades o exclusivamente en francés en Zurich o exclusivamente en alemán en Lausana.
Y esto es un simple ejemplo, extrapolable a muchas otras cosas.
A ver si es que quizás tu vida está algo más limitada que la de los demás, pq de virtual eso no tiene nada.Cita:
Iniciado por krell4u
Sobre esto, ya me aburro de explicarlo tantas veces.Cita:
Iniciado por Picafo
En Catalunya muchos hablamos indistintamente ambos idiomas, mantenemos conversaciones mezclandolos, uno en castellano y el otro en catalán sin problemas, incluso a veces de repente cambiamos al otro y acabamos hablando ambos el idioma contrario al que hemos comenzado.
No es por tocar los cojones, es pq lo de hablar en un idioma y contestar en el otro lo hacemos como algo rutinario, continuamente, día a día, sin darnos cuenta. Bilingüismo le llaman.