DrxStrangelove
Miembro1.625 mensajesdesde 2015
6.198 agradecimientos
Re: [Hilo multiidioma] Robert Bresson: revisando sus películas
Crec que són bones observacions.
Si es para atenció, es pot observar com sempre (o gairebé sempre, perquè no he vist tota la seva filmografia) es permet concessions que trenquen els seus suposats principis cinematogràfics a favor de fer la història comprensible o coherent en termes de versemblança. Per això vaig dir que és impossible compondre una pel·lícula completament des de dins cap a fora, sempre s'haurà de prendre decisions pròpies de la gramàtica cinematogràfica més tradicional per construir imatges o conceptes que no existeixen. I és per això que, per valorar-ho, crec que cal donar-li, com a espectador, un cert marge per crear. On radica la seva coherència no és tant en les eines en si sinó en com les utilitza i quan, tractant sempre de fugir de sentimentalismes i dramatitzacions que busquin afectar (superficialment sota el seu punt de vista) les emocions de l'espectador. En aquest cas no és tant que busqui retratar la història de forma completament subjectiva amb ull periodistic, sinó recrear des de la distància el que podia haver passat en realitat i que l'espectador reconstrueixi el que no hi es a la pel·lícula però que es podria donar per suposat, com la reacció de la gent quan la cremen a la foguera o la brutícia de Juana d'Arc després de dies a la presó sota tortura.
No obstant això, el que a mi em crida l'atenció és que, a l'hora de triar una actriu per encarnar el personatge, decidís optar per una noia tan maca i bella per, segons ell, cenyir-se a la seva creença que Joana havia de ser una jove elegant i moderna. Aixo vol dir que ser elegant i modern està intrínsecament relacionat amb el físic o tan sols ha estat producte de la casualitat? És un prejudici del propi Bresson o potser buscava que l'espectador es sentís més pròxim al personatge traint així els seus propis principis cinematogràfics tractant de suggestionar l'espectador?
Crec que són bones observacions.
Sí, a mi m'ha sorprès perquè sembla que sigui una d'aquelles obres de teatre televisat d'abans, en què es volia aparentar que hi havia molta gent i en realitat no hi havia ningú, era un so prèviament gravat (a més, en aquest cas de mala qualitat). Fa poc vaig estar revisant la sèrie britànica I, Claudius (magistral) i s'hi utilitzava un recurs de so similar, però en aquesta sèrie no es dissimulava un cert caràcter teatral, ni en els decorats ni en les interpretacions, cosa que se suposa que és completament oposat als rígids principis del cinematògraf de Bresson. No sé què en diria ell, si ho justificaria d'alguna manera.
Per cert, em sorprenc amb l'immaculat aspecte físic angelical de la Joana, sempre tan neta, inclús estan no sé quants dies a la presó, essent molt neta i polida. També en l'escena dels peus, molt immaculats també.
Si es para atenció, es pot observar com sempre (o gairebé sempre, perquè no he vist tota la seva filmografia) es permet concessions que trenquen els seus suposats principis cinematogràfics a favor de fer la història comprensible o coherent en termes de versemblança. Per això vaig dir que és impossible compondre una pel·lícula completament des de dins cap a fora, sempre s'haurà de prendre decisions pròpies de la gramàtica cinematogràfica més tradicional per construir imatges o conceptes que no existeixen. I és per això que, per valorar-ho, crec que cal donar-li, com a espectador, un cert marge per crear. On radica la seva coherència no és tant en les eines en si sinó en com les utilitza i quan, tractant sempre de fugir de sentimentalismes i dramatitzacions que busquin afectar (superficialment sota el seu punt de vista) les emocions de l'espectador. En aquest cas no és tant que busqui retratar la història de forma completament subjectiva amb ull periodistic, sinó recrear des de la distància el que podia haver passat en realitat i que l'espectador reconstrueixi el que no hi es a la pel·lícula però que es podria donar per suposat, com la reacció de la gent quan la cremen a la foguera o la brutícia de Juana d'Arc després de dies a la presó sota tortura.
No obstant això, el que a mi em crida l'atenció és que, a l'hora de triar una actriu per encarnar el personatge, decidís optar per una noia tan maca i bella per, segons ell, cenyir-se a la seva creença que Joana havia de ser una jove elegant i moderna. Aixo vol dir que ser elegant i modern està intrínsecament relacionat amb el físic o tan sols ha estat producte de la casualitat? És un prejudici del propi Bresson o potser buscava que l'espectador es sentís més pròxim al personatge traint així els seus propis principis cinematogràfics tractant de suggestionar l'espectador?
Última edición: